Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca

Que ens consti a nosaltres, aquesta és la quarta vegada que l’autor i l’editorial presenten un llibre destinat a exposar al públic infantil el perquè i el com dels personatges i figures nadalencs. Ho van fer amb el tió, amb els Reis, amb el Pare Noel i enguany li ha tocat al caganer, figura nostrada com n’hi ha poques.

El millor del cas és que el text de Vendrell té la traça i la picardia suficients per tractar un tema de fonda arrel històrica sense que faci olor de resclosit. Al contrari, encara la figura del caganer del pessebre amb una bonhomia, una audàcia i una empatia que enamoren. Exposa amb claredat d’on ve el caganer, per què el situem al pessebre i on és més convenient i raonable ubicar-lo, i obre portes a dur a terme el muntatge pessebrístic de diferents maneres: amb figuretes heretades, o comprades a la fira, o fetes per nosaltres. Fins i tot incita a muntar un pessebre vivent com tants que se’n representen a diferents indrets de Catalunya. O a incorporar-hi un tren elèctric de joguina (perquè els qui van a la cova hi arribin més aviat), o a fer un reservat amb un tetrabrik per tal que caganers i caganeres puguin mantenir un mínim d’intimitat. Tot plegat amb un to col·loquial, sense paternalismes, àgil, fresc i posat al dia que fa goig de llegir.

A aquest text ple de suggeriments l’acompanyen magníficament les il·lustracions de Jaume Bosch, amb uns personatges i uns entorns realitzats en allò que en el món del còmic se’n diu línia clara, que concorden perfectament amb el registre tonal de l’autor.

ConeixementsLlibres que experimenten amb els personatges