Com una tempesta que arriba sense avisar

L’equilibri en què viu la Valentina amb el pare i l’avi es veu modificat amb el retorn de la seva tieta Michelle. La tieta és la germana de la mare, que va morir en un accident juntament amb l’àvia de la nena. A l’alegria del retorn a la llar, que permet el retrobament i tal vegada la resposta a moltes preguntes, s’hi afegeix la compra d’una casa magnífica al poble. Una casa que encarna (a qui no li ha passat?) les pors que neixen en la imaginació. No sols la construcció, renovada en secret durant un any, amagarà incògnites, sinó que el fet de tornar-se a veure els membres de la família afectarà ferides no cicatritzades i n’obrirà d’altres.

Una novel·la realista, amb un plantejament clàssic (el retorn de la figura heroica), on les emocions brollen a flor de pell i on s’insinua intriga. Lamentablement, la trama acull elements que, al nostre entendre, són inversemblants i heterogenis, i això resta potència a la història. Quatre amics que es posen d’acord per comprar una casa (i compartir-la), dos tràgics accidents amb paral·lelismes, la mateixa relació entre el pare i la tieta (anterior al matrimoni)… Encara més: la història del Narcís, supervivent d’un naufragi i que viu durant nou anys en un soterrani sense que ningú se n’adoni. Tal vegada les dues trames, que tenen prou càrrega tràgica, haurien funcionat millor per separat.