Comprensió lectora: l’assignatura pendent. Evidències i estratègies per superar un repte educatiu urgent

La doctora en Lingüística Teòrica, Computacional i Aplicada Anna Llauradó, experta en recerca en desenvolupament de la llengua oral i escrita en infants i adolescents, posa a les nostres mans, gràcies a la Fundació Bofill —ara equitat.org—, amb qui col·labora, un interessant volum entorn de la comprensió lectora, titllant-la d’assignatura pendent en el mateix títol de l’informe. Aquest títol, sense cap mena de dubte de gran interès arran de les dades recollides en els darrers informes de la Generalitat, o en les proves PISA o PIRLS, ens exposa la situació actual de la comprensió lectora i els preocupants resultats que actualment presenta l’educació a Catalunya.

En llegir aquest informe —el número 78 de la col·lecció ‹Informes Breus»— es té un regust agredolç. Per una banda, el document és una interessant exposició que posa negre sobre blanc el que les dades objectives ens diuen, centrant-se especialment en l’informe PIRLS 2021 —a tenir en compte que acabàvem de sortir de la pandèmia—, que reflecteixen una davallada important en la comprensió lectora de l’alumnat català, a la cua de les comunitats autònomes i tan sols un xic per sobre de Ceuta. Malauradament, però, el document, que diria que vol ser un toc d’avís per a tota la comunitat educativa, se centra en excés en aquest informe, aportant un gavadal de dades i gràfics molt il·lustratius però excessivament tècnics, probablement d’interès per a acadèmics però més difícils de pair per a la comunitat educativa en general. I és aquí 0n a parer meu el document coixeja, perquè un cop posats sobre la taula els elements que detecten les mancances, la part de les propostes tan sols ocupa les nou pàgines finals (el 10% del document), i, a més, se centra en propostes lluny de l’abast del dia a dia del mestre o professor que és a l’aula i que viu el problema en pròpia pell, com la modificació i revisió del currículum o la formació del professorat.

A més, el document ens ofereix una mirada centrada en el lector com a individu allunyat d’un entorn social que el pot acompanyar en la comprensió de la lectura, o la socialització de les lectures a partir de les converses dialògiques o els clubs de lectura. Així mateix, hi ha termes que ja estan en desús, com el de «prelectors», i trobem a faltar a la bibliografia alguns dels referents nostrats que també han dit la seva sobre el tema, com poden ser Montserrat Fons, Teresa Colomer o Gemma Lluch, entre d’altres —de les 68 referències bibliogràfiques (si no comptem les dues del Ministeri), totes menys una són molt allunyades del nostre entorn—. En definitiva, un document útil però que hauria demanat mirades més àmplies sobre el tema i una oferta més completa i concreta de propostes de solucions.

Coneixements