Contes de Bagdad.

Aquests tres contes tenen uns objectius clars: denunciar la situació d’Iraq, recordar que rere la guerra hi ha persones i recollir diners per a les víctimes. Tots ells agafen en préstec el nom dels protagonistes més populars de Les mil-i-una nits (Simbad, Alí Babà i Aladí) i l’apliquen a personatges actuals que viuen vides marcades per la guerra. Totes les històries estan força ben trenades, flueixen amb agilitat i desvetllen l’interès, encara que hi ha certs aspectes que les fan grinyolar. És el cas, en algun moment, de l’emmarcament de la història en el temps actual que, en barrejar-ho amb elements d’antany, crea confusió; però potser el fet més clar és que l’objectiu i el mis-satge, així com la informació, a vegades hi estan ficats una mica amb calçador i acaben minant l’atractiu de les històries. Les narracions assoleixen fer-nos adonar que darrere les informacions televisives que ens arriben hi ha persones, però no ens aporten gaires dades noves, tot movent-se pels tòpics ja coneguts.
Les il·lustracions no ajuden gens la història. Tenen un to més aviat còmic, per a unes històries que embolcallen fets dramàtics.