Contes de Grimm, Andersen i Perrault..

A aquestes alçades no cal presentar ni els autors ni els arguments d’aquests contes. Però sí que cal remarcar la iniciativa de retornar a les fonts originals d’aquests textos, i confiar-ne la traducció a un professional, que també ha tingut cura de fer-ne les adaptacions consistents, la majoria de les vegades, en una mixtura entre les versions de Grimm i de Perrault d’una mateixa rondalla, tal com intenta aclarir el pròleg. Tanmateix, les versions continuen sent intervencionistes i no pas íntegres, com les que féu, per exemple, Albert Jané.
Les il·lustracions no hi aporten cap novetat, i persisteix aquella mania, vinguda de no sé on, consistent a aclarir quins són els personatges, on passa la cosa i quanta estona cal esmerçar llegint-ho.