David

Donar visibilitat a les persones sense llar és, sense dubte, el propòsit d’aquest àlbum sense mots d’autoria i producció tarragonina. És evident pel seu títol, David –que dona nom al protagonista–, i també per les paraules de la coberta posterior, «En David no té casa, no té diners, tampoc té pressa. Para atenció a les coses petites. Descobrirem la vida d’una persona que, tot i viure al carrer, no ha perdut la tendresa ni el somriure». Una informació redundant, després de llegir les imatges del llibre.

Tot i que a la coberta es qualifiqui de «conte», es tracta d’un àlbum documental que narra la crònica d’un «dia qualsevol» d’un home sense sostre. La seva jornada consisteix en dormir en un banc, despertar-se, buscar dins els cubells de les escombraries, prendre un cafè, demanar almoina assegut en una cantonada (on només li fan cas un gos, un infant i un home gran), menjar-se un entrepà, llegir un llibre trobat al carrer, beure alcohol, xerrar i ballar amb els seus amics (també sensesostre), seguir cercant dins dels contenidors i, en arribar la nit, tornar al seu banc. I tot això, sense perdre el bon humor?

La intenció del llibre és bona i entenem la dificultat de tractar aquesta realitat en forma de narració. Sobre el mateix tema, però des de la perspectiva de les causes que porten les persones a malviure al carrer, ja ho van intentar Santi Beascoa i Sandra de la Prada, amb la col·laboració d’Arrels Fundació, a Una història diferent (Lupita Books, 2022). En el cas de David, tot i que ens trobem davant d’una bona edició i les il·lustracions de traç àgil i a tres tintes són fresques i atractives, en la nostra opinió la visió que es transmet de la vida al carrer és superficial i idíl·lica i reforça els estereotips sobre el sensellarisme.