De mala lluna

Potser va bé recordar, com ho fa aquest llibre, que el nostre estat anímic és contagiós.

Però atenció perquè hi ha coses que, amagades, també ens parlen de manera indirecta. Continueu llegint.

El senyor James, amb les preses, oblida fer un petó a la seva dona abans d’anar a l’oficina. I és que, a la nostra societat tan sensible, un petit acte pot ser el desencadenant d’una bona o dolenta salut anímica.

Aquest oblit del marit farà que la dona estigui de mal humor, i aquesta emprenyamenta anirà passant-se de personatge a personatge.

Qui serà capaç de girar la truita? Potser qui les convencions dels humans no interessin gaire, mostrant-se natural en tot moment. Algú incapaç de tenir rancúnia.

 
La nostra egoista societat de consum també espera que els altres actuïn d’acord amb les nostres necessitats.

 
El llibre respira anys 50 i 60 per totes bandes apropiant-se d’una iconografia basada en puntes seques i personatges que per ulls tenen punts negres de ninot.

Una pàtina de nostàlgia sobrevola amb totes les seves conseqüències… i és que, atenció, la dona es queda a casa quan el marit se’n va a treballar a l’oficina. Ella resta a casa en bata preocupada per la bugada, per exemple. En un moment surt, no sabem si treballa, i quan torna ho fa amb un llibre de receptes a la mà per a, finalment, esperar l’arribada del seu marit a casa.

L’home, no sabem si penedit o sabedor de l’espifiada, tornar a casa ram de flors en mà per a l’esposa. Espera el sopar que ja li tenen preparat.

Per cert, la senyora James és l’únic personatge del que no sabem el nom de pila, només senyora James. Fins i tot coneixem el del gos. Potser, jo també estaria de mala lluna.

De la mateixa manera, s’ha de dir que el nen de la història juga amb les nines de la seva germana de manera natural. Al mateix temps, però, les nenes estan preocupades per la roba.

 
Com passa a les pel·lícules Disney, certs mals hàbits o comportaments resten amagats i recompensats darrere d’un suposat acte de rebel·lia. I ens afecta a tots, homes i dones (com és el cas de les autores).

El text per la seva banda respira molt bé amb un llenguatge adient. La narrativa visual funciona a la perfecció i les il·lustracions són un magnífic i net treball d’aproximació a la iconografia d’aquelles dècades. Els colors brillen encara més gràcies als blancs de la pàgina. Bona, com sempre, enquadernació i edició de Tramuntana.