De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil.

Vicenç Pagès ha tingut la gosadia de proposar un cànon de literatura juvenil. I dic gosadia perquè segur que sap a què s’exposa. Un cànon és una selecció personal on sempre sobra algun títol i se’n troba a faltar algun altre. Mai no és a gust de tothom. Però al marge dels errors i els encerts, em sembla necessari que algú reivindiqui la presència a les aules, llibreries i biblioteques d’una sèrie de títols al quals el temps i els lectors han donat categoria de clàssics.
I no es planteja com a una reivindicació feta des de la nostàlgia, sinó des del pragmatisme. Per què els joves d’ara llegeixen tan poc i escriuen tan malament? Doncs perquè les obres que se’ls ofereixen «no tenen res a veure amb el que fins ara havíem considerat literatura» i perquè «no té cap sentit pretendre que els adolescents escriguin bé, si els llibres que els proposem no estan a l’altura del que esperem que facin».
La tria està feta des d’una doble perspectiva: des del plaer que pot trobar un adolescent en la lectura de cada una d’aquestes obres i des de l’aportació de bagatge i model lingüístic que comporten. Per a cada llibre trobem informació referida a l’obra i l’autor, l’època, l’estil… i un epígraf molt suggeridor: per què és aconsellable, on hi ha raons de tot ordre, argumentals, lingüístiques… Un altre epígraf, Club de lectura, ens ajuda a percebre aspectes més tècnics de l’obra i incita a fer aquella segona lectura tan plaent que és comentar el que hem llegit amb altres.
Imprescindible per a lectors, autors novells, professors… i per a aquells que ja han llegit, o per als que encara no ho han fet, els llibres proposats.