Delirium

De la mà de la jove Lena és fàcil enganxar-se a aquesta fantasia futurista, amb una societat segura i uniforme gràcies a l’eradicació de l’amor. Si ho comparem amb Els jocs de la fam, la novel·la que va reobrir la moda de les distòpies, Delirium no sols és argumentalment més simple sinó que, a més, l’autor no s’ha aturat massa a explicar-nos l’entramat político-social que el justifica. De fet, la novel·la se centra en una jove que a poc a poc cobra consciència de la situació: coneix un noi de la resistència i comença a dubtar de la versió oficial dels fets. L’evolució del personatge, tot i previsible, és coherent, així com la relació amb la seva família adoptiva i l’amiga que li fa de contrapunt.
Potser hi sobren pàgines i algunes escenes finals massa dramàtiques, però en general és prou suggeridor per esperar amb ganes la resta de trilogia. Confiem que ens ajudin a bastir tot l’entramat que donarà més força al conjunt de l’obra.