Dilluns. Saga Laberint

L’aversió comuna als dilluns adquireix un tràgic sentit per a la Naiara quan ha d’anar a l’institut després de patir una agressió sexual múltiple el divendres. Instal·lada en un mutisme angoixant per al germà i per a la mare, dins del seu cap no pot evitar un discurs autodestructiu i autoinculpatori. L’Enzo, el seu xicot, i quatre col·legues més no sols van abusar d’ella, sinó que no dubten a l’hora de difondre les imatges de l’horror a través de les xarxes socials. Difícilment la mare, que no dona l’abast amb la feina, la casa i fer de pare i de mare alhora, o  en Ferran, el germà, que amb prou feines pot contenir la seva impulsivitat, podran ser de gran ajuda. Seran l’amor i la lleialtat indestructible d’aquest darrer els qui desencallaran, de manera luctuosa, la situació. D’aquesta novel·la ens han fascinat el tractament del temps, el pes específic de les diverses veus narratives, el monòleg implacable de la protagonista amb ella mateixa i la bellíssima i inspiradíssima metàfora dels naufragis històrics que tant agraden a en Ferran. «Ets insubmergible, tot i que encara no ho saps.» Possiblement inspirada (o tal vegada suggerida) per una agressió sexual múltiple, perpetrada per menors, que va transcendir fa un parell d’anys, aquesta catàrtica novel·la és el primer volum d’una tetralogia l’ordre de publicació dels quals desafia la cronologia dels fets.

NarrativaRealismeLlibres que experimenten amb la veu narrativa o el punt de vistaLlibres que experimenten amb el marc narratiu (temps i espai)