Ecoterroristes

Coneixíem la capacitat d’Isaac Palmiola per crear històries atractives, com ha posat de manifest en sèries infantils d’èxit com la de Perrock Holmes. Ecoterroristes és un thriller juvenil que recorda pel·lícules del gènere, amb una posada en escena impactant. D’entrada, l’autor ens captiva amb una portada que no deixa indiferent i un plantejament argumental prometedor: un científic assassinat per grans corporacions energètiques, perquè no cedeix al seu xantatge quan troba una font d’energia alternativa i gens contaminant. Lligar un tema tan actual com la crisi climàtica amb una història policíaca és una bona idea, però a mesura que ens endinsem en la trama hi ha alguns aspectes que no ens convencen. D’inici hi ha un ritme lent que s’allargassa fins a mitja novel·la, per bé que des d’aquell punt fins al final el ritme és vertiginós. Per altra banda, el tipus de narrador triat és qüestionable. Quan sembla que la novel·la se’ns explicarà des del punt de vista d’una veïna del científic que li cuida el gos, s’introdueixen altres punts de vista que no acaben d’estar compensats i que canvien la perspectiva de la història sense aportar-hi un valor afegit.

Pel que fa als personatges, l’autor traça una galeria prou variada, per bé que alguns poden resultar una mica estereotipats. Així, trobem un ric molt pijo, un assassí a sou que somnia a retirar-se en una illa paradisíaca, un jove científic enclaustrat a l’habitació, entre d’altres. Per acabar, el títol pot induir a error. El terme ecoterroristes fa referència a l’antiga ocupació de la guardaespatlles d’un dels protagonistes. Amb tot, però, no sembla que escaigui posar aquest nom a allò que fan els protagonistes de la història, que consisteix a defensar uns discs durs per evitar que caiguin en mans equivocades.