El bricolatge literari (De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània)

Tal com diu el pròleg, aquest llibre és el fruit de l’esforç investigador del Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València i dóna a conèixer la segona contribució del Grup al nou tema que centra la seva dedicació investigadora: la ironia.
Tots els autors, excepte Gemma Lluch, basen el seu estudi en autors concrets: Vicent Andrés Estellés, Quim Monzó, Salvador Espriu i Llorenç Villalonga. En canvi Gemma Lluch fa una mirada ben interessant a la literatura infantil per descobrir-hi els rastres de la ironia i de la paròdia.
La seva participació titulada «De la ironia impossible a la imprescindible paròdia» rastreja en autors i títols ben coneguts els jocs irònics, la presència dels quals és escassa, perquè tal com diu ella mateixa: «Un lector infantil, quan s’enfronta a la lectura d’un text amb propostes de jocs que necessiten de determinades competències lingüístiques, discursives o vivencials, no sempre és capaç d’interpretar-les.» A la vegada assenyala la dificultat per utilitzar el joc paròdic quan és usat per posar en qüestió els valors i les normes proposades per les institucions que han d’assumir l’infant com a futur ciutadà. Manifesta també que de la interacció entre investigadors i agents creadors de llibres, n’han de poder sortir noves propostes amb la creació de textos més arriscats i complexos.
El llibre està destinat a especialistes, i cal cert coneixement de lingüística i anglès —algunes cites i referències no estan traduïdes— per comprendre’l. Resulta, però, interessant l’estudi de determinats títols clàssics i actuals des de la perspectiva de la ironia i la paròdia, especialment quan analitza el treball actual dels il·lustradors en alguns àlbums il·lustrats.