El burro (l’origen)

Quan ja estiguem molt segurs que els possibles lectors i lectores d’aquest llibre coneixen fil per randa i amb tots els detalls el conte popular «La rateta que escombrava l’escaleta», haurà arribat el moment de llegir aquest relat, que ofereix la mateixa història però des d’un altre punt de vista: el del primer pretendent, o sia el ruc.

Arjona ens el presenta com un personatge «trist, gris i beneit, a més de ploramiques» que així que veu la rateta ben mudada i cofoia amb el seu llaç se n’enamora tan perdudament que farà el que sigui perquè ella es digni a mirar-se’l. I això consisteix a anar-se disfressant de porc, de cigne, de gos, de gat… fins a desfer el seu mal fat de burro sòmines per convertir-se en un superheroi llegendari. L’autor fa així una mena de spin-off rondallístic que val molt la pena de llegir, perquè crea un bon vincle empàtic entre lectors i protagonista, perquè sap donar ritme i intriga al relat i perquè domina d’allò més bé els recursos del llenguatge, tant pel que fa a provocar associacions d’idees com pel registre planer i col·loquial d’un text molt ben traduït.

Cadascuna de les seqüències i els episodis d’aquesta brillant recreació literària està enjogassadament il·lustrada per Luciano Lozano, que sap donar caràcter a cada protagonista, anècdota a les disfresses, i piuladissa als ocellets secundaris que fan de testimonis d’aquesta peripècia carnavalesca (amb guardes que homenatgen Yves Klein incloses).