El cagarro Asgrúnal

Als infants sempre els ha agradat l’escatologia; el tema els diverteix i el converteixen tot sovint en la seva transgressió: els mots caca, cul i pet poden ser un crit subversiu, un humor alliberador que s’endinsa en un món prohibit. O cada vegada menys prohibit, perquè la literatura infantil actual ha descobert aquest filó i té una tendència creixent a apropiar-se d’aquests temes.
El títol de l’obra que comentem és prou explícit per demostrar que es tracta d’una d’aquestes apropiacions. I ben curiosa, pel caràcter diguem-ne psicològic de la narració: és la història de la superació de les pors i inseguretats d’un fill per les expectatives del seu pare. Curiós contrast: el lector espera una història disbauxada i humorística i troba un tema seriós com aquest protagonitzat per cagarros i diar-rees, que l’autor anomena de forma explícita. Una barreja potser discutible, que acabarà fent riure al lector.