El Capibara i els seus amics; El Capibara i l’amiga rondinaire

Després de publicar diversos títols per a adults, com l’exitós Perfectament imperfecte, l’escriptora Carla Gracia s’endinsa en el món de la literatura infantil amb una col·lecció de còmics protagonitzats per un dels animals de moda: el capibara. En aquest cas, l’autora aposta per donar al text un aire de naturalitat que l’acosta a l’oralitat, visible en l’ús d’expressions col·loquials com ara «sip» i «nop» i la utilització constant de punts suspensius.

Els volums els protagonitza el Capibara Llançaprunes del Circ Vaixell la Lluna la Pruna, en companyia de la seva nova amiga Ai-ai, uns animalons que porten per antropònim el nom de la seva pròpia espècie, una elecció peculiar; potser hauria estat més encertat buscar-ne un a cada personatge per dotar-los d’una identitat menys genèrica, com s’ha fet en altres casos com el de la Flotilda Dugong, que és una dugong que apareix al segon llibre de la col·lecció, o de l’avi Vasil, que és l’avi d’en Capibara, al qual només se l’anomena i no se’l veu.

El primer còmic se centra a presentar els protagonistes, i el segon destaca per l’ànsia de l’Ai-ai de voler ser tan famosa com el seu company. Ambdós llibres, amb un humor un xic escatològic, s’organitzen en capítols breus en els quals queda explícitament palesa la importància de l’amistat. Malgrat seguir una cronologia lineal, en el primer volum apareix una petita subtrama on el tauró explica la història de la seva mare que pot fer oblidar quin és el relat principal i, com a conseqüència, fer perdre el fil conductor.

Pau Valls és l’il·lustrador encarregat de donar vida i expressivitat als personatges d’aquestes aventures. Les vinyetes mostren una paleta de colors dessaturats que contrasten amb la vivesa de les cobertes i contracobertes. Les imatges són bidimensionals i estan delimitades per unes línies negres i gruixudes, que defineixen tant figures com espais. En algunes ocasions, l’absència d’escenari i els canvis sobtats de color del fons d’una vinyeta a una altra fa l’efecte que trenquen la continuïtat i la coherència visual de la seqüència, cosa que pot dificultar la lectura als infants.

Finalment, pel que fa a l’edició, potser seria recomanable l’ús d’una font més fina que permetés diferenciar millor les grafies «d» i «o», així com una separació més marcada entre paraules per facilitar la descodificació i, per tant, la comprensió als lectors pràcticament incipients als quals sembla destinada la col·lecció.

Còmic