El cas de la desaparició del dinosaure

Aquest àlbum conté tot un seguit d’ingredients que acostumen a tenir èxit: personatges animals humanitzats, la desaparició dels ossos d’un dinosaure, investigadors que segueixen les pistes per resoldre el cas, una persecució que acaba amb la detenció del lladre i molts tocs d’humor. El més important, però, és que els autors juguen amb els codis visuals i textuals per atrapar els lectors.

Les il·lustracions dialoguen amb el text i transmeten la rapidesa de les accions (especialment en la persecució, en què s’usen vinyetes). El text flueix bé, és expressiu, ric i té una certa rima. Una feina interessant de la traductora, Montse Molist, que només s’esmenta, en un cos de lletra ben menut, als crèdits de la contracoberta!

Des de l’inici es convida els infants a participar en la investigació. Per això s’adjunta una lupa, que accentua el caràcter lúdic de l’obra, i permet augmentar (una mica) la mida de les lletres del que diuen els dos ratolins; uns personatges que al llarg del llibre comenten els fets amb expressions com «la rata del Tano» o «això és com jugar a fet i ratar». En la línia de promoure el joc i la interacció, a totes les pàgines hi ha solapes, que amaguen escenes rellevants de la història, i un petit escarabat amagat.

Hi ha connexions que faran somriure els lectors més experimentats: els investigadors són la gata Christie i el gos Watson, i al museu hi ha quadres com La Miola Lisa.  També hi ha jocs amb els codis de la ficció, com quan el text «No tocar» d’una cartel·la es converteix en «Us he dit que no ho toquéssiu». Aquests aspectes, a més de les qüestions formals —mida gran, il·lustracions a doble pàgina, tapes dures i paper de bon gramatge— fan que sigui una lectura adient per compartir i rellegir.

Àlbum i altres relats il·lustratsHumorDetectius i policies