El castell del cor menjat.

La Jordina, el seu germà Marcel, l’amic Marc, en Guillem i la Ro-sina, el moro Musa, l’escriptor Bocaccio, un trobador de nom Peironet, els cavallers de l’Hospital…, un sens fi de per-sonatges que, per mitjans poc imaginatius —el pas per una portalada que només s’obre la nit de Sant Joan i permet un salt en el temps, recurs ja utilitzat diverses vegades—, coincidei-xen fa uns set-cents anys en un poble prop de Perpinyà. Tot això, embolcallat per uns successos poc creïbles, unes casualitats massa miraculoses i un final fi com pa d’or, converteixen aquesta novel·la en un desencís que augmenta a mesura que el lector s’esllangueix entre les seves pàgines. Un títol en una col·lecció que a voltes sembla que perdi el rumb. Sort que se salva un xic amb la llegenda del castell del cor menjat!