El cel de l’aigua

Després de la mort accidental d’una de les seves mares, la Quer, una noia de quinze anys que viu a muntanya, es veurà obligada a passar l’agost a casa de l’avi, a qui no coneix, al bell mig de la Vila de Gràcia de Barcelona. Amb els preparatius de les festes majors com a escenari, la Quer descobrirà noves amistats, contribuirà als esforços col·lectius per guarnir carrers i balcons, i viurà plenament la vida de barri, alhora que haurà de fer front al passat familiar i els secrets que han romàs ocults durant massa anys. Enmig d’aquest caos emocional, trobarà refugi en la lectura de La plaça del Diamant. Les reflexions, precises, senzilles, de la Quer, estan entrellaçades amb fragments de l’obra de Mercè Rodoreda d’una manera harmònica i delicada, anant més enllà de les meres referències literàries i convertint-se en una eina d’introspecció personal. Identificant-se amb la Colometa, la nostra protagonista estableix un mirall (un «mirall trencat») entre dues vides travessades per la vulnerabilitat emocional i la recerca de la seva pròpia identitat. Amb el pas de la narració, aquest diàleg literari li permet afrontar la pèrdua, l’origen, la maternitat i el camí cap a l’empoderament personal.

L’autora, Muriel Villanueva (Benimaclet, València, 1976), ha escrit més de quaranta obres literàries per a totes les edats, entre les quals destaquen Duna, El refugi del Tarek, Rut sense hac i la trilogia L’Esfera. Traduïda al castellà, l’anglès, el coreà, el xinès, el polonès i el portuguès, ha estat guardonada amb el premi Atrapallibres, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, el Just M. Casero i el Llibreter.

Narrada en primera persona, aquesta novel·la multimodal ens demostra la capacitat de l’escriptora de posar l’atenció en les complexitats del creixement personal, la pluralitat dels nuclis familiars i les dificultats de construir la identitat, i, dominant el ritme narratiu, transmetre els sentiments i pensaments de la Quer sense clixés ni etiquetes. Tanmateix, contrasta la magnífica construcció de la protagonista principal amb la resta dels personatges, que no estan tan elaborats i deixen en ella tot el pes de la història.

NarrativaRealisme