El cinquè mag

El cinquè mag es mostra com una història ambiciosa que es mou entre el realisme i el thriller, centrada en el món d’una màgia anomenada subtil o psicomàgia. En la història, un jove es veu adduït per una mena de secta misteriosa que li planteja un seguit de proves per accedir-hi. Tant personatges com situacions i fets són presentats amb un embolcall un pèl radicalitzat i amb un to transcendental, i a l’hora de la veritat tot queda reduït a aspectes trivials, com si tot plegat fos foc d’encenalls suportat sobre el no-res. Fa la sensació que l’autor s’ha documentat a bastament, ja que no hi manquen cites, referències bibliogràfiques, o fragments sobre el tema, però hom arriba al final amb confusió i sense treure’n res de nou. També fa la sensació que el gran esforç de documentació no es correspon amb el treball de la psicologia dels personatges, i la informació queda en un pla superficial, arribant de manera confusa i redundant al lector, sense ser aplicada amb eficàcia en els conductors de la història, en els protagonistes. Una novel·la aparentment potent que es va diluint a mesura que s’hi succeeixen els fets.