El dia en què vas arribar

Llibre per explicar a les criatures adoptades el procés amorós i intens d’espera dels seus pares, el seu desig i la seva il·lusió.

Llibre per valorar que totes les maternitats o les paternitats comencen molt abans del moment de la trobada amb l’infant, que són una esperança que es comparteix de grat amb la família, amb els amics.

Llibre per entendre que podem tenir fills de totes les races.

El que, al meu parer, falla en la proposta és que potser és massa un «llibre per». Al text de Dolores Brown potser li falta certa riquesa, no pas solidesa pedagògica. Llegim:

«Un bon dia, vas arribar per fi» (p. 18-19)

«Va ser preciós començar a conèixer-nos» (p. 22-23)

Això sí, l’interior del llibre llueix deliciosament decorat per les il·lustracions de Reza Dalvand, que omplen amb escreix les mancances assenyalades. Dalvand ens fa passar suaument de les guardes d’entrada a la pàgina de crèdits. Després, omple la casa dels adults d’elegants elements de confort, de plantes de caire oriental, de música de piano, de pintura de Hockney, de joguines que esperen. Quan la criatura arriba, ens fa veure la família des de la seva alçada, retrata la mestra del parvulari, ens passeja per la ciutat. Un treball molt notable (un més) d’aquest autor iranià, que confirma la puixança de la il·lustració contemporània del seu país.

L’edició de NubeOcho, amb llom de tela i paper de bon gramatge i carteig, és plaent i resultaria satisfactòria si no fos per alguna errada. Llegim:

«T’encantava anar a la muntanya per visitar als avis» (p. 26-27).