El dia més feliç

Tots els lectors, o com a mínim els adults, endevinem només començar que aquest noi no convé a l’Alba. Però com en la vida real, és ella qui ho ha de decidir. I per això haurem d’esperar més de dues-centes pàgines per saber si la protagonista cedirà o no a les pressions de l’encantador Xavi i acabarà fent l’amor amb ell.
Gòrriz vesteix una típica novel·la juvenil realista al voltant d’una adolescent de quinze anys que vol posar ordre en el seu món confús: la família (els seus pares se separen), els amics (una nova colla) i el Xavi (la seva relació segueix el mateix patró destructiu que la dels seus pares).
Ens trobem davant d’un text d’estructura lineal, d’estil força pla i d’argument previsible. Ara bé, cal destacar-ne que l’autor retrata bé el garbuix emocional de la protagonista i sobretot l’apropament progressiu entre mare i filla a mesura que les dues comencen a fer les coses per elles mateixes. La veritat és que el gènere masculí no en surt gaire ben parat.