El dia que la Lia va tornar a la platja

Quan el 2019 Mar Font (Vilassar de Mar, 1975) va publicar el seu primer llibre, Tu voldries ser el meu avi? (Animallibres), va mostrar molt bones arts per a la literatura, especialment pel que fa a la seva capacitat per dibuixar els personatges que conformen aquesta història d’un adolescent, en Pol, a la recerca d’un avi que l’ajudi a fer el treball d’escola i que el pugui anar a buscar.

I ara hi ha tornat amb El dia que la Lia va tornar a la platja (Animallibres), una segona part —tot i que no és necessari haver llegit la primera— on ens explica l’amistat entre la Lia i en Pol durant unes vacances a la platja on descobreixen que tenen un tret comú: l’absència del pare. A en Pol el pare va abandonar-lo abans de néixer, i el pare de la Lia acaba de traspassar per un càncer. Una història a dues veus, la d’aquests adolescents a un pas de l’ESO, que es desenvolupa amb solidesa i on l’amistat entre els personatges va jugant una partida de tenis taula relatant, amb una primera persona falsejada, el que van vivint els dos protagonistes.

No és difícil reconèixer l’entorn on es desenvolupa la història —no ho descobrirem, ja que si l’autora no anomena l’indret de forma explícita molt probablement ho fa a consciència—, un marc que desemboca en un inesperat final per acabar d’arrodonir el relat. És necessari apuntar que, malgrat que en molts moments la introspecció dels dos protagonistes podria haver estat feixuga, amb reflexions denses i fins i tot excessivament profundes, les dues veus narratives alleugereixen el relat tot fent-lo avançar a bon ritme i atrapant el lector fins a l’inesperat final.

S’han de ressaltar les il·lustracions de Mercè López, que, tot i que a voltes demanen a crits més espai, enriqueixen el volum amb unes pinzellades de tinta amb què relata i posa llum al món imaginari de la Lia, un món de fades que dibuixen perfectament el seu interior.

Si hi ha un però en el llibre és, crec, l’errònia classificació del relat per a lectors de cicle superior de primària —l’editorial Animallibres el posa a la seva col·lecció «La Formiga Vermella», destinada a majors de 10 anys—. Tant l’edat dels protagonistes com el grau d’aprofundiment i reflexió interior de cada un d’ells demana lectors més madurs, i seria més adequada com a lectura per a primer cicle d’ESO, una edat a la qual els lectors de ben segur es veurien en molts moments reflectits en una lectura de molt bon passar i de longitud modesta.

NarrativaRealisme