El lladre del barret

Després de reeditar l’àlbum  Vull el meu barret, l’editorial NubeOcho continua la seva tasca de recuperació de títols de la primera trilogia de Jon Klassen. En aquest segon llibre, El lladre del barret, l’artista canadenc ens fa testimonis de la trapelleria d’un peixet que roba el bombí d’un altre peix de grans dimensions que dorm plàcidament amb els ulls clucs.

El relat se centra en el monòleg del peixet protagonista, que confessa el robatori, justifica la malifeta i intenta buscar un lloc on amagar-se. El furt i el barret tornen a ser el leitmotiv del llibre. De fet, aquest bombí ja havia estat descrit i presentat per la serp en el primer àlbum d’aquesta trilogia, però en aquest segon llibre Klassen introdueix canvis importants. El primer és una variació de format. Si el primer títol es va publicar en un format còdex, aquí s’opta per un format italià, més d’acord amb l’escenari presentat, el fons marí. El segon és un canvi en el nombre de personatges, que en aquest àlbum es redueixen a tres: el lladre (el peixet), la víctima (el peix gran) i el testimoni (el cranc). I el tercer és la substitució del diàleg pel monòleg interior i les apel·lacions que el peixet protagonista fa al lector, un lector que al llarg de tot el relat és empoderat a interpretar, gràcies a la narrativa visual, i a passar per davant del protagonista.  

Amb aquesta obra mestra Klassen ens mostra les possibilitats de l’àlbum, tot jugant amb el format, la composició, l’humor i la participació del lector. Així, la distribució de text i il·lustracions varia en funció dels moments clau de l’obra: les confessions i apel·lacions al lector opten per una disposició clàssica, tot separant text i imatges. I, en canvi, els camins d’anada i tornada dels protagonistes integren mots i imatges en un mateix espai, o fins i tot, al final, les paraules desapareixen per deixar la veu, la veritat, i la resolució a la lectura visual. De fet, és gràcies a aquesta lectura d’imatges que el lector pot resoldre l’entrellat. 

Els únics bemolls provenen del treball editorial, amb múltiples errors ortotipogràfics i amb un canvi de títol –al meu parer– desafortunat.