El llibre de les bèsties

Segons Italo Calvino, un autor clàssic contemporani, un clàssic «és aquell llibre que mai acaba de dir el que ha de dir». I aquest és el cas del Llibre de les bèsties, de l’inquiet i brillant personatge català que fou Ramon Llull (c. 1252-c. 1316). Potser per aquest motiu se’n succeeixen les reedicions i adaptacions, a casa nostra, si més no.

Heus aquí la darrera que ha sortit al mercat a la recerca dels joves lectors contemporanis. L’adaptació ha estat feta pel professor i filòsof alcoià Enric Senabre, que encapçala tant el volum com cadascun dels capítols amb una introducció on s’adreça directament als adolescents amb un llenguatge col·loquial i una mica bro, amb l’objectiu d’ubicar l’obra lul·liana en el seu context i, alhora, amb la intenció de demostrar que encara ara les coses no han canviat pas tant perquè de les faules d’animals no se’n pugui desprendre un aprenentatge consistent. Així, dels dubtes sobre qui ha d’ostentar el poder (el lleó, el bou o l’elefant…) i de les múrries subtileses de la rabosa, se’n desprèn encara una actualitat, no exempta de diversió satírica, que fa de bon llegir.

Deixant de banda la coberta i unes intrigants petjades animals amb les quals, a manera de cul de llàntia, es decora l’inici de cada capítol, el llibre està il·lustrat amb reproduccions de les làmines naturalistes que Jacques de Sève va publicar al segle XVIII en el llibre de Buffon, i no deixa de ser atractiva aquesta barreja bibliogràfica entre unes imatges enciclopedistes i un text medieval. Benvingut sigui de nou a casa nostra.

NarrativaFantasiaLlibres que experimenten amb els personatges