El llop

L’estiu no pinta gaire bé per al protagonista d’aquest excepcional llibre. La mare l’apunta a les colònies de l’escola contra la seva voluntat. El nen, un preadolescent que ha crescut sense figura paterna, odia la naturalesa, odia el trio abusador de la seva classe (en Marko i dos bessons) i ha après a no mossegar-se la llengua. Potser per això li toca compartir habitació amb en Jörg, callat i ase dels cops, davant la indiferència dels nens i nenes i l’objecció d’acció dels adults. De manera progressiva, el protagonista aprendrà a veure en Jörg, a protegir-lo i fins i tot a admirar el llop (metafòric però a voltes ben real) que l’amic duu a dins i que surt a passejar de nits. El llop és un llibre ple d’humor i de tendresa, sense ser ni còmic ni carrincló, on el narrador sap posar el dit en la nafra de la inoperància, disfressada de fals progressisme, de determinat tipus d’adult. Ens n’ha encisat sobretot la veu del protagonista, capaç d’anomenar les coses pel seu nom i fins i tot, a diferència de la majoria, de canviar la seva mirada des que és conscient del patiment d’en Jörg. Aquest canvi, que forçosament implica un creixement, parteix de l’anàlisi despietada de l’entorn. També cal destacar, i de quina manera, les il·lustracions de Regina Kehn, tendres i poètiques però iròniques alhora, perfectament encaixades dins del text, que matisen la veu del protagonista, de qui sabem el nom literalment en l’última frase de la novel·la. I no podríem acabar sense deixar ben palès que un altre pilar que fa d’aquest llibre una lectura necessària és la traducció (rodona, creïble, fluida… excel·lent, en una paraula) de Cristina Sala Pujol. Una perspectiva originalíssima en tots els sentits de l’assetjament infantil, materialitzada en una edició curosa i de molt agradable lectura.

Narrativa