El miol de la maresma

Guanyadora del darrer Premi Edebé de Literatura Juvenil, El miol de la maresma (traducció de l’original en castellà) suposa una alenada d’aire fresc en el panorama actual de la literatura juvenil, alhora que connecta amb els clàssics protagonitzats per infants i joves que estableixen un vincle profund amb la natura i els animals salvatges.

Ambientada inicialment l’any 1980, la història té com a protagonista la Vera, una nena de deu anys que viu en una casa aïllada al Parc Nacional de Doñana, on el seu pare fa de guarda. Un dia, descobreix el que sembla un gatet abandonat i se l’emporta a casa. Quan els pares ho descobreixen, li expliquen que es tracta d’un cadell de linx ibèric, una espècie cada cop més amenaçada. Tot i que accepta la decisió de retornar el Fèlix, que és com anomena l’animaló, al seu hàbitat, el linx la segueix i s’acaba instal·lant a la casa. Amb el pas dels anys, la Felisa, perquè resulta que el linx és una femella, té cries. La mort dels cadells d’un segon part entristeix profundament la Vera. Finalment, un atac de caçadors furtius fereix mortalment l’animal.

Més enllà d’explicar una vivència personal entranyable, ens trobem davant d’una història de superació i de cerca dels somnis que donen sentit a una vida. L’autora, May R. Ayamonte, amb una trajectòria remarcable en gèneres diversos, crea una obra clarament ecologista que reivindica la vida en contacte amb l’entorn natural i el respecte pels animals. De la mateixa manera, la novel·la denuncia la pèrdua de biodiversitat i aborda la lluita per descobrir les causes de la desaparició del linx, com ara la manca d’aliment o els problemes de consanguinitat.

L’únic aspecte qüestionable és la convivència entre la ficció i la voluntat divulgativa, un equilibri del qual es ressenten especialment la segona meitat del llibre i el desenllaç, quan es detalla la trajectòria de la Vera com a investigadora adulta i els resultats de la seva tasca.

NarrativaRealisme