El misteri de l’arbre de les claus

Manuel Brugarolas no és un escriptor novell; el 2010 ja va publicar a Cruïlla, a la col·lecció Singular, Els conills savis. Ara, amb El misteri de l’arbre de les claus, fa la seva primera incursió en la literatura infantil.
Que la màgia és un gran atractiu per als lectors joves i no tan joves és evident, però la màgia és exigent i demana regles clares i estrictes, útils i versemblants, exigeix coherència i no admet improvisacions. El misteri de l’arbre de les claus conté diverses històries amb un fil conductor –la necessitat d’ajudar el cavaller Joan Valent a alliberar la Princesa dels ulls blaus, presa al castell del follet Sense Orella, a qui s’ha de proposar una endevinalla impossible d’endevinar perquè els alliberi– que resulta massa prim i fa que sovint notem la desvinculació entre la trama principal i les secundàries. La història s’allargassa en un cert deambular, i quan arriba la trobada amb el follet Sense Orella la poca tensió narrativa s’acaba de diluir. Sovintegen els moments en què la màgia ens sembla gratuïta: expressions com «tot d’una» o «de cop i volta» ens fan pensar en solucions improvisades. En canvi, hi ha bones idees exposades a l’inici i després poc o gens explotades, com «en el llibre no podem fer dues preguntes alhora, no te’n recordes?», consigna i advertiment que no torna a aparèixer.
Probablement aquesta història, que conté bones idees i referències, necessita una revisió que permeti salvar excessos, precipitacions i incoherències.