El murmuri secret de l’aigua

La Mirall de Lluna viu amb els seus germans al Jardí del Cedre i la Font, una mena d’oasi on els viatgers que transiten pel camí de caravaners són benvinguts i poden fer parada i fonda. Els tres germans viuen en pau i amb una profunda connexió amb la natura que els envolta en aquest entorn paradisíac i màgic, fins al dia que un misteriós viatger blau els capgirarà les vides empenyent la Mirall de Lluna a emprendre un perillós viatge iniciàtic que la farà travessar el temible desert sense fi.

El relat engresca i fa volar la imaginació, desplegant-se de forma àgil i amb finals de capítols intrigants que conviden a seguir la lectura. El personatge petrificat, el riu subterrani i la camella blanca són exemples d’apunts simbòlics i mitològics enriquidors. Destaquem també el llenguatge poètic, que no embafa. Tot plegat es podria llegir com una gran metàfora de la inestable societat actual, marcada per intensos processos migratoris i canvis climàtics.

L’enquadernació, senzilla, no acompanya una història amb pinzellades d’epopeia. L’edició del text presenta errates freqüents que ens semblen inacceptables.

En definitiva, es tracta d’una història d’aventures amb un punt d’exotisme i valors molt interessant, i les il·lustracions d’estil manga aporten valor afegit per la franja d’edat a què es dirigeix. Malgrat tot, les errates en el text fan que ara mateix sigui impossible fer-ne una bona valoració global. Esperem que properes edicions esmenin aquests errors.

Narrativa