El nen perfecte

L’han de llegir: El nen perfecte és l’àlbum perfecte. I amb això voldria que ja estigués tot dit, perquè tot el que afegeixi resta força a la lectura que faran del llibre. Els puc explicar l’aire classicista de les imatges, la soledat del protagonista, la uniformitat del color, la cura en tots els detalls, la brevetat i senzillesa del text i com tot plegat reforça el gir que pren la història quan ens acostem al desenllaç. Podria fins i tot explicar-los aquest desenllaç, què s’amaga després del també clàssic «però el que ningú no s’imaginava…», o l’impacte que aconsegueix (un impacte que ha fet saltar algunes espurnes entre els adults que s’han acostat a aquest àlbum). Podria, però no ho faré, és clar! Dir tot això ja és dir massa. En aquest cas, voldria que la primera frase d’aquesta ressenya en fos l’única: l’han de llegir.