El noi del planter

Lluís Prats ha escrit diversos llibres adreçats a infants i joves que hem gaudit molt, entre els quals destaquem Hachiko, el gos que esperava, La petita coral de la senyoreta Collignon o Shackleton. Expedició a l’Antàrtida. També té llibres relacionats amb el somni de ser una estrella del rock; d’altres, amb el somni de ser una estrella del futbol, com és el cas d’El noi del planter.

Altres llibres relacionats amb el futbol, de manera intel·ligent, incorporen elements propis del misteri o l’humor, com la col·lecció Futbolíssims, o bé són presentats en un format diferent del textual, com els còmics d’Eric Castel que tant èxit van tenir fa anys. A El noi del planter trobem una història realista adreçada a un perfil lector molt concret i que pot agradar a tots aquells nois aficionats del Barça. Tot el llibre és un elogi a l’equip de Barcelona, a la seva història i als seus ídols. Els fans de l’equip gaudiran amb les descripcions detallades dels partits que trobarà al llibre. El relat evoluciona amb un ritme lent; el desenllaç és força previsible gairebé des de les primeres planes.

El llibre també era una magnífica oportunitat per introduir l’invisible futbol femení i poder arribar a lectors i lectores: aquesta oportunitat no ha estat aprofitada, i al llibre queda ben patent que el futbol és cosa de nois. Les mares que apareixen al llibre són molt i molt maternals, patidores i cuineres (especialment aficionades a fer canelons), i encarnen a la perfecció estereotips propis d’algunes àvies o més aviat besàvies. També trobem el rol femení xerraire i amb afició per les compres.

Les il·lustracions, en blanc i negre i amb un traç delicat i expressiu, desprenen un aire melancòlic que no acaba de casar amb el relat.