El pastís és tan amunt

Difícilment s’escriurà mai un llibre que desbanqui l’arxiconegut i clàssic per excel·lència De què fa gust la lluna? I també difícilment deixarem de comparar l’obra de Michael Grejniec amb tots els llibres que apareguin, d’estructura acumulativa, on un grup d’animals s’apilen per arribar a encalçar un objecte: la lluna, una poma vermella o, com en aquest cas, un pastís.

Dit això, no puc deixar de recomanar El pastís és tan amunt, un llibre deliciós, ideal per regalar a pares novells i per tenir ben a prop a biblioteques i escoles bressol. L’edició en cartó, que permet obrir molt bé les pàgines per contemplar tota l’escena, afegida a una il·lustració neta, de línia clara, amb pocs elements, facilita molt la seva narració a un grup d’infants.

L’acumulació d’animals, cada vegada més petits –primer un ós, després un porquet, un gos, un conill, una gallina i finalment una granota–, permet crear un diàleg amb els infants, un joc d’endevinar, d’anticipar possibilitats, que, a banda de divertit, els ajuda a construir una història, potser la primera!

Pel que fa al missatge, el llibre compensa la seva part més maliciosa –els animals volen robar un pastís– amb un final marcat per l’acció generosa de compartir el botí.

Si parlem del text, cal dir que manté molt bé la idea de repetició i acumulació, tot i que les imatges són tan clares que fàcilment te’l pots arribar a saltar.

Ah! I dir també que el llibre es reserva dues sorpreses finals, que vindran de la mà, i del bec, d’un infant i un ocell.