El peatge màgic

Maurice Sendak va parlar d’El peatge màgic com una obra mestra d’imprescindible lectura. El seu protagonista, en Milo, és un nen que sempre s’avorreix. Un dia troba un paquet que conté una estranya cabina de peatge per muntar. No gaire convençut, agafarà el seu cotxe elèctric de joguina i es disposarà a travessar la barrera d’aquest singular peatge per emprendre un viatge iniciàtic on l’esperaran increïbles experiències. L’enginy èpic i la ironia d’aquest clàssic van de la mà al llarg de tot el fil argumental i, si bé poden desbordar en algunes situacions, cal tenir en compte que estem davant d’un relat d’aventures on la lluita entre el regne de la saviesa i les abundants formes de la ignorància canviaran la manera de viure i d’entendre el món del nostre protagonista. D’acord amb el món fantàstic que recrea Norton, els personatges són un mostrari d’arquetips divertits i surrealistes que, en la meua opinió, són també una lectura profunda del món contemporani. En la millor tradició de la il·lustració a ploma i amb una compenetració impecable de text i imatge, l’il·lustrador va desgranant tot un intel·ligent i magnífic catàleg d’aquests personatges que genera una lectura paral·lela.