El pinyol

La història d’un pinyol pot ser contada de moltes maneres. En aquesta ocasió, Anna Lucini, amb paraules senzilles d’entendre que prenen la forma d’un conte rimat, opta per explicar la seva transformació en un meravellós cirerer des que, un dia d’estiu, una formiga i un escarabat decideixen soterrar-lo. A mesura que van succeint-se les estacions de l’any, aquest pinyol va arrelant-se, amb la pluja primaveral li surt una tija amb fulles, i finalment esdevé un robust arbre ben farcit de cireres. Tot això, sota la mirada atenta d’un simpàtic cuquet que inicialment sembla imperceptible per al lector, però que al final del conte apareix amb força per reivindicar el seu paper en cadascuna de les il·lustracions d’aquesta senzilla i tendra història.

Les il·lustracions de Lia Bertran, sobre fons clars, humanitzen aquest pinyol, que cobra vida com un ésser viu més. Destaquen pel fet de mostrar la vitalitat de la natura i el creixement imperceptible als ulls humans dels diferents elements que la formen.

Finalment, destaquem la proposta de joc que es formula al final del conte. A partir de la presentació d’imatges retallables dels diferents personatges i elements d’aquesta contalla, el lector pot crear una nova història. Sabeu qui en serà el personatge principal? Ho heu endevinat (o no): un pinyol, com el del nostre conte.