El refugi del Tarek

L’Ariadna, una nena de cinquè ben eixerida, desobeeix els adults, com en els contes clàssics, i això fa que recorri Europa de punta a punta. Aquest viatge, com a polissona dins del camió de la seva mare, propicia l’acostament entre totes dues i el descobriment (i l’encobriment també!) d’en Tarek, un nen que fuig de la guerra de Síria. És una història versemblant, carregada d’emocions, amb personatges ben delineats (per començar, el tàndem filla-mare) i que reserva per al final un cop d’efecte. Els últims compassos serveixen per descobrir quin és el refugi real del nen desemparat.

Una obra reeixida, en consonància amb l’excel·lent Rut sense hac, tot i que sense el to poètic de l’excepcional Duna. Un altre però: en més d’una ocasió, les reaccions de l’Ariadna fan pensar en una adolescent més que no pas una nena. Les il·lustracions, senzilles, expressives, properes al llenguatge del còmic, ens mostren una Ariadna esquifida, tot i que el text ens diu explícitament que té algun quilo de més.