El refugi

Després d’un debut suggerent en el camp de la literatura juvenil amb La muntanya, Laia Asso ens presenta El refugi. Els títols ja ens donen una pista de la importància que tenen els espais en les seves obres. El refugi de què parlem és una vella masia on es reuneixen set persones: una parella reconstituïda amb les filles de relacions anteriors, un dels avis i un amic d’una de les noies. Molts d’ells arrosseguen ferides d’un passat marcat pel confinament a causa del coronavirus. Després d’un inici tens, el diàleg i la convivència trencaran barreres i tots començaran a desitjar que el refugi no sigui un espai de convivència temporal.

Laia Asso és una escriptora que ens atrapa amb històries diferents i originals, tot i que en totes retrobem temes que es van repetint fins a crear un univers narratiu propi. Com a La muntanya, en aquesta novel·la es parteix d’un moment de crisi personal dels personatges per enfrontar-los a la necessitat de mirar més enllà dels problemes de cadascú i veure també els dels altres. Un dels trets estilístics que defineixen l’autora és la capacitat de reproduir fidelment la forma de pensar i de parlar dels protagonistes, que a El refugi trobem especialment reeixida en el personatge de la Nu, una noia alegre i vital que passa a estar enfadada amb el món quan la mare li explica que el seu projecte de vida implica conviure amb la seva nova parella i la seva filla. A partir d’aquest inici potent que ens atrapa, es desenvolupa una trama en què el narrador inclou les veus de tots els personatges, en una narració pausada que culmina amb un final obert, com no pot ser d’una altra manera quan una novel·la vol mostrar moments de vida que no tenen un desenllaç simple. Com a contrapunt destaquem que a mitja novel·la l’estructura incorpora fragments en què els personatges expliquen com viuen les situacions que es donen, recurs que resulta estrany en el conjunt de la narració.