El rellotge mecànic.

Pullman, conegut per la trilogia de La matèria obscura ens convida a gaudir d’un divertimento segons sembla publicat abans de la seva magna obra. Un conte llarg que fent honor al títol funciona com un rellotge. La disposició de les peces és talment com si l’autor fos un expert rellotger.
En la introducció l’autor ens diu «Algunes històries s’assemblen als rellotges mecànics. Quan els hem donat corda, res no les pot aturar: avancen imparables fins que arriben al desenllaç previst…», i així passa en aquest conte. Narració que destaca pel ritme intern de la trama: d’una precisió i un ritme constants comparables al millor metrònom. Un conte amb referències a algunes obres d’Andersen, i amb una bona dosi de terror a l’estil de Poe.
Una petita joia bellament il·luminada per dibuixos suggeridors, a to amb l’obra, en la qual l’autor té, a més, la gosadia de jugar a un cert diàleg amb el lector, introduint un to intimista que ressalta la proximitat de la història. Un conte ajustat, sense elements superflus, distant de la trilogia que l’ha fet famós arreu del món.