El tigre que va venir a berenar

Aquesta és sens dubte una de les obres innovadores i atractives en forma d’àlbum per a petits lectors. Tot un clàssic. Havia estat editada en català el 2010 per Kalandraka i avui la recupera Harper Kids. De Judith Kerr, que sapiguem, en català només ens ha arribat una altra obra, la novel·la Quan Hitler va robar el conill rosa, que va deixar un magnífic record entre els lectors adolescents.

Publicat per primer cop el 1968, l’àlbum no ha perdut ni un gram del seu interès (llevat del gramatge del paper, on s’hauria pogut evitar que les magnífiques il·lustracions de l’autora transparentessin) i continua sent un exemple magnífic de narració on quotidianitat i fantasia alternen sense excloure’s l’una a l’altra, ans al contrari. La història va d’un tigre que es presenta de cop i volta a berenar a casa la petita Sofia, i que resulta ser tan ben educat com golafre.

Hi ha qui ha volgut veure en aquest argument una metàfora de l’avidesa política del partit nazi, que, com tothom sap (o hauria de saber), va deixar a l’escapça, sense res de res, moltes honrades famílies jueves alemanyes, i la de Judith Kerr en va ser una. Però l’autora ho va negar categòricament en una entrevista i nosaltres concordaríem amb ella en el fet que l’argument d’aquest àlbum no té cap rerefons ni polític ni didàctic. És, senzillament i clarament, un bon àlbum, servit amb una claredat meridiana tant en el text i el ritme en què ve escandit com en les imatges nítides i diàfanes, d’una llegibilitat admirable i suggestiva, tant si ja s’ha après a llegir com si no, perquè s’entén tot, tot i tot… i per això ens satisfà tant que el tigre hagi vingut ara a berenar a casa nostra.