El torneig dels núvols

Fa uns anys, Arturo Padilla ja va explorar l’univers distòpic amb un relat que formava part del recull Ens veiem demà, volum que va coordinar ell mateix. A El torneig dels núvols, ens submergeix en un escenari fosc, fruit d’una catàstrofe radioactiva. En aquest món fracturat, hi ha un grup social que mana, els Lluents, i un grup sotmès, els Immunds. L’única forma que aquests tenen de revertir la situació és guanyant el Torneig dels Núvols, una cursa de relleus que dona dret als Immunds a accedir al govern. L’equip dels Immunds compta amb un corredor excepcional, l’Aaron, i amb la seva amiga, l’Èrica, de qui ell està enamorat. Mentre s’entrenen, descobreixen que hi ha gent que prepara un mètode més revolucionari per acabar amb una societat que, literalment, ha privat el món de colors.  

Tot i que la novel·la destaca pel ritme àgil i per una distribució equilibrada entre la crítica social i la trama romàntica, hauríem agraït una reflexió política i social més aprofundida, com trobem en els referents del gènere, com 1984 o Els jocs de la fam.  De la mateixa manera, els personatges mostren una evolució limitada, especialment l’Aaron, que juntament amb un company que lluita per l’amor de l’Èrica apareixen com a nois dominants estereotipats. Per altra banda, el registre lingüístic resulta poc creïble, especialment en les escenes amoroses. Malgrat aquestes febleses, la lectura és del tot recomanable per a qui busqui una història inquietant que convidi a observar el nostre present amb una mirada incisiva.

NarrativaCiència-ficció