El trobador de la lluna.

El trobador de la lluna esdevé un conte confús, per diversos aspectes: per la trama, que no és gens clara, i per l’estil. Tot i ser un conte breu, la trama està exposada per un narrador que presenta dos punts de vista dels fets, el d’un bufó que té el desig de construir una flauta màgica, i aquest desig vist des de l’òptica de la lluna, per acabar amb un desenllaç força surrealista que decideix la lluna, i que no està gaire d’acord amb el desig del trobador. La confusió també és provocada per l’estil de la narració. Tot i ser un conte per a primers lectors, les frases són llarguíssimes i subordinades diverses vegades, i les descripcions excessives i innecessàries, més pròpies d’una novel·la que d’un conte breu.
Les il·lustracions no afegeixen atractiu al conte ni tampoc narren l’acció ni enriqueixen el text.