El tron de les set illes

Una història de fantasia amb territoris enfrontats? Una princesa que posseeix una màgia que ha de fer servir per salvar el seu regne? Un viatge en un vaixell pirata solcant els mars? D’entrada, el que ens planteja aquesta novel·la pot semblar un producte comercial més. Si hi afegim una portada cridanera, podem caure en el prejudici de considerar prescindible aquesta primera obra d’Adalyn Grace. La seva lectura, però, resulta una sorpresa agradable. El punt de partida és senzill: un regne imaginari compost per set illes on la jove hereva del tron ha de passar una prova per mostrar que domina la màgia reial i així fer-se mereixedora de poder regnar. En la seva fugida de la capital a conseqüència del seu fracàs en la prova iniciàtica, la princesa coneixerà l’amor amb la companyia d’un pirata i la realitat del que passa a la resta d’illes, fet que la portarà a lluitar per canviar l’estat de les coses.

El tron de les set illes és aparentment una història de fantasia ben travada i narrada amb un  bon ritme, amb un equilibri ben trobat entre l’acció i la descripció de paisatges imaginaris. A més, hi podem trobar una reflexió sobre els mecanismes del poder basats en el control social i el relat dels fets, aspectes que podem relacionar amb els governs contemporanis. Els lectors joves poden connectar molt bé amb la història d’amor i amb la intriga per saber si la princesa pot acabar liderant una revolta contra el poder establert pel seu pare. Alhora, els més reflexius poden pensar en l’origen dels poders absoluts basats en les inseguretats personals dels tirans. Ara bé, un aspecte que li podem retreure al missatge que ens deixa la novel·la és que el desenllaç esperançador es basa en l’ús de la força, la qual cosa és força qüestionable, com ho és el fet que el nou govern el liderarà una reina sorgida d’una dinastia que sabem que es va fundar de forma il·lícita. En qualsevol cas, ens trobem davant d’una novel·la molt ben escrita i que agradarà segur al públic al qual s’adreça.