El viatge de Shuna

Els més grans recordareu la Heidi de l’estudi Toei (1974), un dels primers encàrrecs que va entomar Hayao Miyazaki com a director artístic, que serveix prou bé per entendre tot l’abast generacional d’aquest autor.

Poc queda ja per dir del geni de l’animació japonesa i cofundador del llegendari Studio Ghibli (1985), on durant dècades ha estat capaç com pocs de copsar l’atenció de grans i menuts en la mateixa mesura, amb unes eines meravellosament atemporals com són una imaginació desbordant i un amor incondicional cap a la vida i l’ésser humà. És veritat que alguns cops ho manifesta de manera més espiritual d’acord amb les creences i l’imaginari nipó, però d’altres ho fa de manera més terrenal d’acord amb uns valors humans del tot universals.

De les seves poques incursions en el paper en destaquen sobretot dues de principis dels anys vuitanta: Nausicäa, del valle del viento (2001, Planeta Cómic) i la que ens ocupa ara, que era inèdita al nostre país.

En Shuna és el jove hereu d’un petit país escanyat per la fam. La recerca d’unes llavors de propietats extraordinàries serà el motiu d’un viatge èpic per uns territoris inabastables i intimidatoris on sols els més valents s’atreveixen a entrar. Aquesta història inspirada en una llegenda tibetana mai va acabar sent l’anime per al qual fou concebuda i va acabar derivant el 1983 en aquest meravellós còmic. Ens trobem amb il·lustracions més grans del normal acompanyades de blocs de text i molt poques bafarades, probablement degut al seu possible origen en format storyboard, però malgrat tot funciona de meravella. Els que coneguin l’univers de l’autor molt aviat s’hi sentiran embolcallats, i els que no, també.

Sempre apassionat per la seva feina, és molt més que probable que Miyazaki sigui absolutament necessari en aquest món.