El viatge fantàstic de Dalí

Unes lleugeres pinzellades biogràfiques sobre la manera de ser d’un Dalí jove, imaginatiu i rebel indiquen al lector que està a punt d’in-troduir-se en un món particular, fantàstic i creatiu. El nus de la part visible d’aquest Dalí és la seva obsessió per no fer-se gran —no en va la barca on viatja Dalí porta el nom de Peter Pan—, i continua amb l’anècdota dels amics que, sabedors d’aquesta obsessió, el porten a veure l’endeví que li vaticinarà que el temor es farà fonedís quan conegui l’amor de la seva vida. La recerca de l’eterna joventut li fa emprendre un viatge amb Gala a Nova York, la ciutat somiada. A partir d’aquí la fantasia i la imaginació s’apoderen del relat i passa que els elements reals que l’autor utilitza per inventar-se el recorregut interior del geni cap a la fantasia i el món inventat que el caracteritza només són visibles per a l’adult, mentre que a l’infant les referències a aquesta realitat li són desconegudes: «…Allà va conèixer en Luis Buñuel i en Federico Garcia Lorca (?)…» i tot plegat queda desconcertant.
Els dibuixos volen recordar el món oníric de l’artista, de manera que al final del llibre es mostren les pintures originals en les quals l’autor s’ha inspirat.