Ell i jo

En un llibre de format quadrat, d’edició senzilla en rústica però molt acurada, setinat en colors vius i amb unes il·lustracions clares, sense pretensions però expressives i destacades damunt fons blancs, hi trobem un breu text escrit en lletra lligada –just una frase a cada pàgina– que descriu de forma simple –sense cap figura retòrica– activitats de la vida quotidiana que comparteixen un pare i un fill. Són accions domèstiques i diàries –de l’estil «Juga molt amb mi» o «Quan ploro… em consola»– que el lector pensa que les expressa el menut que apareix a les il·lustracions, un infantó encara de bolquers.

El lector rep les successives pàgines com un manifest d’amor i tendresa del pare cap al fill, però l’última pàgina ofereix una bella sorpresa, que l’editor ha subratllat posant la tipografia en vermell. Així, el text, que ens havia semblat que parlava de les accions i els sentiments dels pares cap als seus fills petits, es capgira i –sense deixar de ser això– adquireix una nova dimensió en canviar el punt de vista més clàssic sobre el qual havíem construït la nostra lectura, la nostra recepció. Aquest és –sens dubte– l’encert més gran d’un llibret senzill i entenedor, bo per compartir i per pensar i repensar què ens donem –què ens intercanviem– els pares amb els fils i els fills amb els pares.