Els barrufets i el poble de les noies 4. Tornar a començar.

Vagi per endavant que jo havia estat un gran lector tant de les aventures dels barrufets com de les d’en Jan i Trencapins escrites i dibuixades per Peyo (pseudònim de Pierre Culliford), i que malauradament havia vist amb certa desconfiança tot el que no havia estat editat dins l’extinta col·lecció Olé (Ediciones B) durant els anys vuitanta i noranta, és a dir, tot el que havia estat gestat per altres autors. Doncs bé, s’ha de reconèixer que la labor d’autors com Thierry Culliford (fill de Peyo) i il·lustradors com Alain Jost o Laurent Cagniat m’han reconciliat totalment amb la sèrie esvaint els meus prejudicis del tot. Aquests autors han estat capaços de rejovenir-la a partir del respecte tant de l’esperit original com del vessant gràfic, fet essencial per a la publicació de diferents línies de còmics molt divertides totes elles. La història que ens ocupa s’emmarca en aquesta saga que porta per títol «Els Barrufets i el Poble de les Noies», on els simpàtics éssers blaus troben en la seva contrapartida femenina una mirada molt més d’acord amb els temps que corren, més igualitària i justa.

Després de la destrucció del poble de les noies, aquestes busquen un emplaçament, i quan sembla que l’han trobat un nou perill amenaça les seves esperances: els Grunys un altre cop es creuaran en els seus camins amb una mena de perles blanques envoltades d’un misteri probablement amenaçador.

L’Editorial Base continua la seva encomiable labor de recuperació d’alguns clàssics inqüestionables del còmic juvenil francòfon en català, en format àlbum i en tapa dura, de la millor de les maneres possibles. No barrufeu més i comenceu a barrufar aquestes noves aventures de les barrufetes i els barrufets.