Els bessons congelats

En Flanagan s’ha fet gran. Aquell jove inspector de pa sucat amb oli a qui Andreu Martín i Jaume Ribera van donar vida per primera vegada l’any 1987 amb No mengis llobarro fora de temporada ja és major d’edat, i ara ha de decidir el seu futur: els estudis o el món laboral. En aquesta cruïlla es troba en Joan Anguera quan li cau a les mans un misteriós cas, el dels bessons congelats, que va quedar sense resoldre fa anys. Malgrat tots els impediments, en Flanagan s’hi aboca per demostrar la seva vàlua a una empresa d’investigació on potser el contractaran.

De ben segur que els anys han anat posant ofici a la parella Ribera-Martín, i és que d’aquell primer Flanagan, innocent, barbamec i dubitatiu, fins a aquesta darrera entrega els autors han fet un salt, han madurat la trama, han donat relleu als personatges i, això sí, han mantingut el to irònic que des d’un inici va caracteritzar aquesta història d’un investigador a voltes un xic despistat però sempre amb la lògica a la punta del nas.

En Flanagan va permetre que molts lectors entressin al gènere policíac de forma lúdica. En fer-se grans poden retornar a aquella història aconsellant als seus fills que s’enfonsin en una narració que no té res a envejar a les novel·les policíaques nòrdiques. L’entorn natural, l’entorn social i la crítica que traspua convergeixen perfectament amb el nou gir més social que la novel·la policíaca ha fet els darrers anys, i és per això que llegir Els bessons congelats no decebrà ni incondicionals ni nouvinguts.

Enguany la novel·la ha estat seleccionada per a la final del premi Protagonista Jove, i de ben segur enganxarà molts lectors de totes les edats.