Els capibares

De com l’actualitat i la realitat són objecte d’inspiració per a l’art, n’és exemple aquesta obra. El tema, tal com funciona el món, és una tendència a l’alça en la literatura infantil i juvenil, a la recerca de la denúncia i la reflexió. A l’obra subjau la història dels que han de fugir –refugiats, exiliats, migrants– i del seu acolliment al lloc on s’estableixen, on els nouvinguts s’hauran d’enfrontar a tota mena de fronteres físiques i mentals i altres tipus de prejudicis.

Aquesta faula ens explica la història d’una família de capibares que arriba a un corral de gallines fugint de la temporada de caça d’uns humans impersonals a la manera de Spielberg. Per a les gallines, el corral és un lloc segur… però només ho sembla. No hi veuen més enllà.

Davant la blancor de les gallines i la seva vida acomodada rodejades de tanques metàl·liques, els foscos capibares representen una amenaça, i les gallines decideixen que no hi tenen cabuda recorrent a pretextos físics. Només qui no tingui prejudicis podrà redreçar-ho tot.

Situacions i personatges esdevenen símbols d’un món i una societat en la qual vivim i participem. Absolutament tots els personatges i espais de la història poden funcionar a manera de metàfora, i servir a petits i adults per reflexionar.

Amb vermell, marró, negre, grisos del grafit i el blanc del paper, el polifacètic autor uruguaià estructura magistralment la narració amb un text breu i concís que deixa extreure conclusions al lector. Tant text com imatge es complementen fantàsticament.

Molt bona composició de les il·lustracions. De traç viu, aprofiten la duresa o la suavitat del grafit quan convé, i estan totes emmarcades per una fina línia de grafit. L’autor és capaç d’omplir de dolçor a partir del dibuix i de personatges carismàtics una història que amaga la tristor de la nostra societat.

La seqüenciació ens recorda un còmic o un storyboard de cinema. L’autor té una gran experiència i formació cinematogràfica; per exemple, és el coordinador de Palermo Estudio, que té en el llargmetratge Anina el seu bastió.

 Les imatges han estat extretes de www.ekare.es