Els desastrosos encanteris de la bruixa Serafina

La història ens situa al Regne Feliç, un regne amb uns dignataris modèlics, però sense descendència. Tant el rei com la reina anhelen tenir un fill, però com assegurar-se que serà exactament com el projecten? Per evitar imprevistos, l’encarreguen a la bruixa de la cort. Però, evidentment, el que vindrà només podran ser imprevistos.
No és la primera vegada que Pradas ens parla de personatges que no són com se suposa que han de ser. En aquest cas, tracta els tòpics de gènere en un marc clàssic de rondalla: el príncep no és un guerrer valent, i la princesa no és fina i coqueta. La bruixa Serafina, capaç de viatjar al futur, aportarà una visió diferent del món, més moderna, però, sobretot, més igualitària. És el personatge que dóna aire fresc a la història i que l’acosta al lector.
El relat té el característic to de Pradas: desenfadat, de ritme àgil, fregant l’oralitat. En alguns moments, però, la narració és un pèl precipitada, i fins i tot previsible.