Els dos llops

Els dos llops és el primer àlbum que l’autor realitza de manera integral: com a escriptor i com a il·lustrador. En les primeres pàgines assistim a la trobada entre un vell indi, savi i contemplatiu, i una petita índia enfadada perquè ve de tenir una baralla amb un amic. El vell convida la nena a seure al seu costat per calmar-la i fer-la reflexionar, i llavors li explica una història de quan ell era jove, d’un dia que també estava molt enfadat: la història de la seva trobada amb els dos llops que donen títol al llibre. Un dels llops era gros, bonic, vivia feliç, s’alimentava de valors positius i estava ple d’amor; l’altre, per contra, era esquifit, dolent, vivia enfadat, s’alimentava de valors negatius i estava ple d’odi. Els dos llops s’enfrontaven per regnar. Tot això era una fantasia del vell, perquè els llops, en realitat, només existeixen a l’interior de cada persona. La nena, de totes maneres, volia saber quin dels dos llops triomfaria al seu interior. La resposta del vell savi va ser sentenciosa i definitiva.

L’àlbum s’estructura com un conte dins d’un altre conte, i respon a una llegenda cherokee que sosté el conjunt. Les il·lustracions mostren la seva afinitat amb l’art mural de carrer, en el traç i el tractament del color, i s’hi endevina una tensió d’estil: per moments, hi ha un registre amb un aire més infantil, com quan s’aborda amb formes rodones i suaus el personatge de la nena, i d’una altra banda hi ha un registre que resulta més proper a les subcultures juvenils, com quan es dibuixen els llops amb formes punxegudes i colors enfosquits. És una tensió que en cap cas fa perdre ritme narratiu al relat i que aconsegueix el clímax de suspens en una escena propera al desenllaç, quan els llops s’enfronten cara a cara.