Els infants voladors de l’Anoia

Escriptora i il·lustrador tornen a treballar junts en aquesta col·lecció però, en aquest cas, els resultats són desiguals pel que fa al text i les il·lustracions. La història arranca bé: a partir d’un incident en Ken descobreix l’agradable sensació de volar amb un estel, el seu germà petit també ho vol provar i es posa en un embolic. El relat mostra poca coherència argumental i li manquen connexions entre les escenes i situacions. L’ús lingüístic, però, és prou acurat i s’hi veu la intenció de mostrar la tendresa del món dels infants i la seva ingenuïtat. Tendresa que ve donada, sobretot, per les il·lustracions, autèntiques meravelles que ens sorprenen a cada pas de pàgina. Gubianas transmet el que el text insinua; les figures dolçament voluminoses mostren uns infants desitjosos de llibertat i natura. Les boques expressives dels personatges descriuen a la perfecció les seves emocions i el seus sentiments, i deixen el lector, literalment, amb la boca oberta.