Els jocs de la fam

Primer volum d’una nova trilogia que aborda un tema que desvetlla l’interès morbós, amb gran domini del ritme, el llenguatge i la psicologia dels personatges. L’acció se situa a Panem, nació creada sobre Nord-Amèrica. Cada any, s’hi celebren Els jocs de la fam. Un nen i una nena de cada districte són empresonats en un vast espai. «L’últim que es manté dempeus, guanya. La seva gràcia es veure com els tributs elegits es maten els uns als altres.» Els jocs duren uns quants dies, es veuen per televisió.
Collins agafa el model de Gran Hermano, Operación Triunfo…, i ho aplica a una situació cruel que gira al voltant de la lluita i mort dels participants. La novel·la està narrada en primera persona per Katnis, la protagonista. I si bé pel tema semblaria que som davant una novel·la d’acció, aquesta és una obra força reflexiva. Katnis dóna voltes a la seva situació, a les relacions amb els éssers més propers, a cada iniciativa… La seva veu és potent, sovint crítica amb el sistema.
Collins capta l’interès per la tria i desenvolupament del tema, però sobretot per la força dels personatges. Ens remet a obres com Momo de M. Ende, o El siurell del vent de W. Nicholson. L’única cosa que li pesa és la contenció, tant pel que fa a l’alentiment del ritme com a l’ocultació d’informació, per tal d’allargar el nombre de pàgines i deixar portes obertes a la continuació.